Dones que han canviat l’escena: teatre, feminisme i llibertat

El 8 de març, Dia Internacional de les Dones, és una jornada de memòria, reivindicació i compromís.

El món del teatre ha estat, històricament, un espai de creació i també de resistència.

Moltes dones dramaturgues, directores, actrius i professionals de les arts escèniques han desafiat els rols socials i les expectatives de gènere, convertint l’escenari en un lloc des d’on qüestionar les desigualtats i imaginar noves formes de llibertat.

En aquesta jornada volem recordar algunes figures que, amb la seva obra i la seva vida, han contribuït a transformar el teatre i la societat:

Mary Santpere

La còmica catalana Mary Santpere (1913–1992) és una de les grans figures de l’escena popular del segle XX. Actriu versàtil i carismàtica, no hi va haver gènere que se li resistís: teatre, televisió, ràdio, cinema, música o cuplet. La seva alta estatura i la seva manera d’utilitzar el cos i l’humor van convertir la comèdia en un espai des d’on qüestionar l’statu quo. En un gènere tradicionalment dominat pels homes, Santpere va demostrar que l’humor també podia ser una eina poderosa per a la crítica social i la llibertat femenina.

Sarah Bernhardt

Nascuda el 1844, Sarah Bernhardt és recordada com una de les actrius més influents de la història del teatre. Bernhardt va desafiar les normes de gènere del seu temps interpretant una gran varietat de personatges, des d’heroïnes tràgiques fins a papers masculins, una decisió artística que va qüestionar els límits imposats a les dones en l’escena. El seu llegat continua sent un símbol de talent, llibertat creativa i poder femení al teatre.

María Guerrero

Figura cabdal del teatre espanyol, María Guerrero va ser una actriu i directora que va contribuir decisivament a transformar el panorama teatral del seu temps. El seu compromís amb el teatre com a espai per explorar la condició humana la converteix en una referència imprescindible i en un exemple de lideratge femení en una època en què les dones tenien un accés molt limitat als espais de decisió cultural.

Lorraine Hansberry

A la dècada de 1950, Lorraine Hansberry va irrompre amb força a l’escena teatral nord-americana. Les seves obres abordaven amb profunditat temes com el racisme, la classe social i la vida familiar, donant visibilitat a realitats sovint ignorades pels grans escenaris. Hansberry va obrir el camí perquè noves veus i experiències trobessin lloc al teatre i continua sent una inspiració per a artistes i creadors contemporanis.

María Rosa de Gálvez

La figura de María Rosa de Gálvez, poetessa i dramaturga malaguenya del segle XVIII. Dona de caràcter fort i vida intensa, va ser molt criticada pels seus contemporanis per ser mare fora del matrimoni i per separar-se posteriorment del seu marit. Malgrat aquestes pressions socials, Gálvez va desenvolupar una trajectòria literària notable. Els seus textos anticipen alguns dels principis del romanticisme i introdueixen temes innovadors per a l’època, com la llibertat individual, la separació conjugal o la defensa de la igualtat entre dones i homes.

Les històries d’aquestes dones ens recorden que el teatre no és només entreteniment: és també un espai de reflexió, de crítica i de transformació social. Dramaturgues, actrius, directores i creadores han contribuït a obrir camí perquè avui el sector cultural sigui més divers i més just.

Aquest 8M, des del Teatre Clavé volem reivindicar el llegat d’aquestes pioneres i reafirmar el nostre compromís amb una cultura que promogui la igualtat, la llibertat creativa i la pluralitat de veus.

Podeu consultar el Manifest institucional del 8 de març de 2026 de la Generalitat de Catalunya aquí:https://dones.gencat.cat/ca/detalls/Noticia/Manifest-institucional-del-8-de-marc-del-2026